FINANCIAMENTS UE

Cosa son los Fons Estructurals

Los Fons Estructurals son los recursos que la UE posa a disposició al fi de reduir la diferència econòmica i social entre les regions més desenvolupades i aquelles manco desenvolupades de la Unió.
Los Fons Estructurals son: el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FESR), el Fons Social Europeu (FSE), el Fons Europeu Agrícol de Orientament i de Garantia (FEOGA) i l'Instrument Financiari de Orientament per la Pesca (SFOP). El nivell global de la dotació dels Fons Estructurals munta, pel període 2000-2006, a 195 miliards de Euros. Los recursos financiaris dels Fons Estructurals se tenen de adjunir als ajuts nacionals i no substituir-los. Per aquest motiu se parla sempre de COFINANCIAMENT.

El FERS és el més important dels Fons Estructurals perquè gestiona la majoria dels recursos disponibles; se propon de reduir los desequilibris entre les regions de la UE; concedeix ajuts financiaris pel desenvolupament de les regions en condició de inferioritat; intervé en relació als objectius 1 i 2.
El FERS financia despeses productives a fins ocupacionals, despeses per les infraestructures, despeses per la instrucció i la Sanitat (pel que fa a les regions objectiu 1), iniciatives de suport a les PMI a través de incentius directes, concessions de garanties, assumpcions de participacions; activitat de recerca i de desenvolupament tecnològic, accions que afavoreixen la tutela de l'ambient.

El FSE és el principal instrument de la política social comunitària. Aquest se propon de millorar les possibilitats de accés i les condicions del mercat del treball; mira a eliminar les desigualtats socials; Intervé als objectius 1 2 i 3. El FSE financia accions que afavoreixen la formació i la reconversió professional; iniciatives finalitzades a facilitar la introducció dels joves desocupats i la reintroducció dels desocupats; accions de promoció de la igualtat de oportunitats al mercat del treball.

El FEOGA se compon de dues seccions: Secció Garantia i Secció Orientament. El FEOGA "Garantia" és gestionat directament de la UE per financiar les despeses de la política comú dels mercats i dels preus agrícols; les accions de desenvolupament rural que acompanyen el suport dels mercats; les mesures rurals a fora de les regions objectiu 1; les despeses de algunes mesures veterinàries; les accions informatives sobre la PAC (Política Agrícola Comú).
El FEOGA "Orientament" és gestionat de les autoritats nacionals i financia les iniciatives de adequació de les estructures agrícoles, les mesures finalitzades a restablir l'equilibri entre producció i capacitats dels mercats, activitats de reforestació i millorament rural i pastoral, mesures de reorganització empresarial per l'optimització de la relació costos de producció/qualitat, accions per l'adequació de les estructures de transformació i comercialització dels productes agrícols i del peix. Venen financiades a més mesures de suport dels redits agraris, iniciatives per la introducció dels joves en estructures agràries, activitats de formació professional agrícola i forestal, mesures de recerca i de desenvolupament tecnològic, la iniciativa comunitària LEADER.

Lo SFOP mira a promovir lo desenvolupament i la competitivitat del sector de la pesca, se propon de valoritzar les produccions de la pesca i de l'aqüicultura; financia accions de assistència tècnica i de informació, estudis de experiències model per l'adequació de les estructures de sector, accions pel desenvolupament del sector. L'acció dels Fons Estructurals és focalitzada en tres objectius prioritaris:

>> OBJECTIU 1: promou el desenvolupament i l'adequació estructural de les regions en via de desenvolupament, pertoca el 69,7% de la dotació global dels Fons Estructurals i los 2/3 de les accions, interessa més o manco el 20% de la popolació UE i pren del FESR, FSE, SFOP i FEOGA. Beneficien de l'Objectiu 1 les regions corresponents al nivell 2 de la nomenclatura de les unitats territorials estadístiques (N.U.T.S. II) és a dir les regions amb un PIL pro-capite inferior al 75% del valor intermedi comunitari, les regions ultra perifèriques (departaments francesos d'ultramar , Madeira, Açores i Canàries), les regions amb densitat de popolació inferior a vuit habitants per Km², les regions admitides al suport transitori.
>> OBJECTIU 2: Afavoreix la reconversió econòmica i social de les zones amb dificultats estructurals, concerneix l'11,5% de la dotació global dels Fons Estructurals, interessa més o manco el 18% de la popolació, pren del FERS, FSE, SFOP i FEOGA.
Beneficien de l'Objectiu 2 les zones industrials en decadència, les zones rurals subjectes a despoblament i obsolescències estructurals, les zones admitides al suport transitori, zones dependents de la pesca amb problemes de reestructuració i reconversió i doncs de ocupació.

>> OBJECTIU 3: Afavoreix l'adequació i la modernització de les polítiques i dels sistemes de instrucció, formació i ocupació; interessa el 12,3% de la dotació global dels Fons Estructurals i pren del FSE. Beneficia de l'Objectiu 3 tot el territori de la Unió, a excepció de les regions interessades del nou Objectiu 1.

Los Fons Estructurals no financien intervents isolats sinó pressuposen una sèrie de fases partenarials. La primera de aquestes fases és la programació, que consisteix en la elaboració de programes de desenvolupament pluriennals de la durada de set anys i és realitzada a través de un procés de decisió que se divideix en:
Presentació de part de la comissió de les prioritats comunitàries per cada objectiu;
Presentació de part de l'Estat membre del Pla de Desenvolupament (elaborat del Ministeri del Tresor en col·laboració amb les autoritats locals i regionals, les organitzacions econòmiques i les parts socials; ve presentat a la Comissió i descriu la situació actual, los problemes i les potencialitats de cada regió individuant al mateix temps les estratègies per aconseguir los objectius prefixats).
Partint del Pla de Desenvolupament la Comissió defineix el QCS (Quadre Comunitari de Suport). El QCS és el document que conté l'estratègia i les prioritats d'acció dels Fons Estructurals en un determinat Estat membre o en una sua Regió. És establit de la Comissió en base al Pla de Desenvolupament i indica per cada objectiu les prioritats de intervenció, les formes, la durada i los mitjans financiaris previstos.
Partint del QCS les Autoritats Nacionals defineixen los PO (Programes Operatius). Aquestos, poden ésser Nacionals (PON) i venen elaborats dels Ministeris competents per matèria o Regionals (POR) i venen elaborats de cada Centre Regional de Programació. En tots dos los casos venen descrivits los intervents decidits de les autoritats (Nacionals o Regionals). Gracies al suggeriment (o per aprovació) de la Comissió, les Autoritats Nacionals (o Regionals) poden presentar en alternativa lo DOCUP (Document Únic de Programació). El Complement de Programació és el document on son especificades les mesures descrivides als Programes Operatius i indica les maneres de actuació de cada intervent i la relativa repartició dels Fons Estructurals. Conté una descripció analítica de totes les mesures de actuació i indica per cada mesura los beneficiaris, los objectius específics, el pla financiari i los indicadors de eficiència. La segona fase partenarial és la Gestió. Per cada Programa los Estats membres tenen de designar l'Autoritat de Gestió responsable de l'Actuació i de l'eficàcia del programa, que te de respondre de la regularitat de la gestió i examinar anualment amb la Comissió los resultats de l'any precedent. La tercera fase partenarial és la Valutació. Aquesta és: Ex Ante; és de competència dels responsables de la Programació i valuta la coherència dels objectius dels Plans de Desenvolupament amb les característiques de les Regions, la coherència de les estratègies respecte als objectius i els efectes previstos de les accions descrivides. La valutació Intermèdia (o in Itinere) és de competència de l'Autoritat de Gestió en col·laboració amb la Comissió i examina los primers resultats dels intervents, la pròpia coherència amb la valutació ex ante i la correcta gestió financiaria. La valutació Ex Post és de competència de la Comissió en col·laboració amb el Ministeri del Tresor i les Autoritats de Gestió. Aquest tipus de valutació serveix per verificar la utilització dels recursos, de l'impacte, de l'eficàcia i de l'eficiència dels intervents i a més la coherència dels mateixos amb la valutació ex ante. Per cada Programa té de ésser constituït un Comitat de Vigilància que, presidit de un representant de l'Autoritat de Gestió té lo deure de aprovar el Completament de Programació i les eventuals modificacions i pot modificar (amb l'aprovació de la Comissió) la modalitat de erogació del contribut però no de l'import. Los Fons Estructurals financien també los Programes de Iniciativa Comunitària (PIC).
Les Iniciatives Comunitàries interessen:

- Los sectors de la cooperació transfrontaliera, transnacional i interregional finalitzada a incentivar un desenvolupament harmoniós, equilibrat i durador de tot l'espaci comunitari (INTERREG)
- La revitalització econòmica i social de les ciutats i de les zones adjacents en crisi, per promovir un desenvolupament urbà sostenible (URBAN).
- La promoció del desenvolupament rural a través de iniciatives dels GAL (LEADER).
- La lluita contra les discriminacions i desigualtats per l'accés al mercat del treball (EQUAL)