Una Ciutat Fortificada

"Una fortezza in forma di città", així Ilario Principe ha definit l'Alguer. Nada com plaça forta militar, l'Alguer durant la sua història s'és identificada amb les sues muralles, al punt que els canviaments més significatius de la ciutat han trobat correspondència en les modificacions del sistema defensiu. Encara avui, no obstant la sua demolició parcial, les muralles continuen a ésser un lloc fort, emblemàtic de la identitat dels algueresos. Sabem que les muralles construïdes dels genovesos el XIII segle són estades trobades en pèssimes condicions dels catalans que han ocupat la ciutat a començar del 1354 i que per aqueix motiu són estades restaurades, també mantenint lo mateix traçat. De la primera cortina, aquella catalanoaragonesa, resten sols algunes traces mentrestant les fortificacions avui visibles són fruit de la voluntat de Ferran el Catòlic que el 1500 havia decidit de donar una "altra forma" a les estructures defensives, ja en condicions de degrad tals que no garantien més la protecció de la ciutat. Tant en moltes altres ciutats italianes i europees, com a l'Alguer ve realitzat un projecte de adequació del sistema defensiu a les noves tècniques de assetge que preveien l'us de les armes de foc. Les muralles a perfil vertical amb torres altes sigueran substituïdes amb cortines més baixes però més massisses, caracteritzades de un perfil a escarpa i interrompudes de robustes torres a planta circular. Els treballs de major entitat interessen la línia fortificada de terra - el traçat de la qual ve probablement modificat a la zona sud oriental - amb la construcció dels tres Forts - de la Magdalena, de Montalban i de l'Esperó - però sols el 1700 podrà dir-se completada amb la construcció de tres obres avançades, els revellins. D'aqueixes grandioses obres avui són visibles, a més de les altres fortificacions de la part de la marina, set torres: entre la fi del '800 i el principi del '900, successivament a la cancel·lació de l'Alguer entre les places fortes militars (1867), se procedeix a la demolició de les cortines i de les obres avançades vers l'interior del territori, decisió avui discutible que aleshores fou retenguda necessària per consentir el desenvolupament de la ciutat moderna.