La Prehistòria

L' establiment actual de la Ciutat és lo resultat final de un llong camí començat 6000 anys fa en el període neolític i continuat a través de les principals fases culturals que han caracteritzat la història antiga de la Sardenya. En el territori de l'Alguer los homes dels Nurags han erigit extraordinaris monuments avui testimonis preciosos i suggestius de llur mite. Les Necròpolis Hipogees de Santu Pedru i de Anghelu Ruju, els Vilatges Nuràgics de Palmavera i de Santa Imbénia, se revelen a nosaltres com custodis de un antic saber, a punt de ésser desvelat cada vegada i de manera nova als visitadors. Els Fenicis, abans que en altres parts de l'illa, han decidit de fermar-se en aquest territori afavorit de la natura i ric de recursos. Els recents descobriments de troballes de edat fenícia arcaica al vilatge nuràgic de Santa Imbénia indiquen de fet la presència estable, en el siti, de una petita comunitat de mercants fenicis ja a partir del IX segle a.J.C. Del Nurag de Flumenelongu en canvi prové una altra excepcional troballa, una estàtua petita en bronze que refigura una divinitat d'origen siropalestinenca (XI-X segle a.J.C.), ulterior herència de l'especial i antic lligam del nostre territori amb la banda oriental de la Mediterrània. Després dels fenicis, arriben els nous dominadors, els romans. De aquest període el nostre territori conserva poques, però molt significatives testimoniances. Una d'aquestes, la més suggestiva, torna a evocar el mite de fundació de Roma. De fet de les mines de Calabona de l'Alguer és estat extret lo plom utilitzat per fondre la lliga que ha forjat la famosa estàtua de bronze de la lloba del capitoli romà, simulacre de un Imper esdevingut mite etern. En l'esplèndid escenari de la badia de Port Comte, se troben les testimoniances de la Vil·la Romana de Santa Imbénia, les quals estructures supervivents denoten la típica instal·lació de una Vil·la rústica. Edificada pels volts del I segle a.J.C:, amb la finalitat de explotar els rics recursos agrícoles i marins del lloc, resta en ús fins a l'edat tardana antiga. Altre exemple significatiu és el Santuari lustral romà de la Puríssima. El Santuari, antigament un Temple a Pou de edat nuràgica dedicat al culte de les aigües, s'insereix a dins de un establiment del I segle a.J.C. que alguns identifiquen amb la mítica ciutat de Carbia, desapareguda 1.500 anys fa en la pols aixecada dels talons dels Vàndals.

A dalt:
Pròtomes Taurines, Necròpolis de Anghelu Ruju

A baix:
Necròpolis de Santu Pedru, Nurag de Palmavera